FINS AVIIAT

ENTREVISTA

Hola, para empezar agradecer la presencia de el gran maestro de la poesía, Antoni Machado, y aclarar antes de empezar con la entrevista que todas las preguntas han sido redactadas teniendo en cuenta lo que cuesta abrir las heridas cerradas del asado.

-¿Qué te llevó a negarte en rotundo en noviembre de 1936, cuando León Felipe y Rafael Alberti te vinieron a buscar para exiliarte?

Pues mira, primero la la humillación que supone abandonar mi tierra, dejando a ver que me rindo, esa idea era horrible. Segundo el sentimiento que me agarra a esta tierra, a este suelo que estas pisando, a esta vieja casa, a esta maltratada y ir-respetada patria.

-¿Por què decidiste finalmente abandonar el país?

Yo, al principio tenía esperanzas de ganar la guerra, creíamos que la república tenía futuro en españa, pero cuando la cosa ya fue avanzando y vimos que la guerra ya estaba perdida, sería una estupidez haberme quedado en la España franquista, ya que si huíamos a Francia, quizá hasta podríamos hacer un contraataque, y finalmente con el fusilamiento de Federico Grcía Lorca, acabé de tomar la decisión.

-Te arrepientes de haber uído?

No, en ese momento, pensé que me arrepentiría que quizá nos estábamos rindiendo demasiado rápido aun los cuatro años que llevamos de guerra, pero luego me di cuenta de que no. Si me hubiera quedado no hubiera servido de nada, sólo para mal alimentar mi subconsciente, ya que me sentiría fatal viviendo en un país que va en contra de mis principios. Hicimos lo correcto, la gente pensaba que en Francia encontraría un país republicano que les acogería y les trataría bien, y no fue así, pero igualmente no fue un error, fue un aprendizaje, porque por mucho que hayamos perdido la dignidad, nunca perdimos la honra de luchar por nuestros ideales.

-Cuando hablas de lo que el pueblo español esperaba encontrar en francia y las vejeces que sufrió lo haces en primera persona, aunque tu fuiste un afortunado ya que el gobierno francés te reconoció y te alojó en un hotel, qué piensas al respecto?

La verdad es que si mis textos me salvaron de una muerte seguramente lenta y dolorosa en los campos de concentración franceses, y aunque yo no sufrí lo que sufrieron medio millón de españoles lo sentí. Yo no estaba en la playa de Argelers, no sufría el terrible frío por loas noches, tenía una cama bien calentita, aunque te aseguro que no dormía. Tenía comida, pero tampoco comía, porque en realidad no tenía nada, había perdido la guerra, cuatro años de lucha por el garete. Decidimos emprender un viaje juntos todos los republicanos, pero he perdido a mis compañeros de viaje, ni siquiera estaba en mi destino. Esa sensación de haber perdido todo, la guerra, la familia, la casa, la tierra, y lo más importante tu vida, porque nunca volverás a la vida que tenías antes, esa sensación es el exilio.

Impresionante el testimonio de Antonio Machado, le agradecemos su atención y sus respuestas a nuestras preguntas. Que sepa que no sólo se le recordar´por sus versos, sinó también por su dura, y honrada vida.

CATALÀ

1-Realitza una fitxa sobre algun dels autors seguents,prenent,com a model la que hem fet a classe:

Rafael Tasis

FITXA D’AUTOR/-A
AUTOR	Rafael Tasis (Barcelona 1906-París 1966)
BIOGRAFIA	A l'any 1921, va començar a colaborar en una revista infantil que es deia ''la Mainada'', i en una altre que es deia ''l'Estevet''. Noi va ser fins més endevant que va adquirir pràctica i coneixements que va començar a treballar a la publicitat. Més endevant, a l'any 1920, va ser secretari general de la joventut d'Acció Catalana, i en el 1937, el van nombrar director dels serveis correccionals de la generalitat de catalunya. Com molts dels autors catalans, en el 1939 es va exiliar cap a París defensant la seva ideología reublicana. Peró a fiferemncia d'altres autors, eñll va tornar i és més va ser corresponsal dels exiliats a catalunya.
BIBLIOGRAFIA	El 1931 publica la novel·la Vint anys, testimoni de la vida barcelonina de l'època, a l'editorial Proa i tradueix obres com El retrat de DorianGray o La nimfa constant,Al començament de la Guerra Civil Espanyola. en surten tres publicacions: La revolució en els ajuntaments (1937, traduïda al castellà), l'esmentada La literatura catalana moderna (1937) i Les pedres parlen(1938).L'any 1948 retorna a Barcelona, Així, en aquesta època col·labora escrivint a revistes de Mèxic, França o Buenos Aires, com El Poble Català (París, 1939-1940), La Nostra Revista (Mèxic, 1946-1955), Pont Blau(Mèxic, 1952-1963), Vida Nova, Quaderns (Perpinyà, 1945-1947) o Catalunya.
VALORACIÓ PERSONAL	Rafael tasis encara vivint en una situació dura va seguir escrivint, pensem que va ser un bon escriptor per las novel·les  que va fer.

2.Ara agafa un mapa d'Europa o mundial i dibuixa l'itinerari de l'exili que ca seguir el personatge del qual has fet la fitxa en l'activitat 1. marca el nom de les ciutats mes importats per on va passar i, en últim lloc, com a destí final, allà on va morir.

(linea vermella)

3-   Una de les publicacions en llengua catalana més importats de l'exili fou, com ja saps, Quaders de l'exili. Accedeix-hi en la seva versió en línea i contesta aquestes preguntes.

Explica breument en quins 6 punts es basa l'ideari de la revista, és a dir, la seva manera de pensar.

-Qui és l'autor de l'article: ''contra l'obra d'en Josep Carner?

A l'article ''llibres en català a mèxic'' Joan Sales parla del que ell considera que hauria de ser la Nació catalana. Quins territoris de l'estat espanyol hauria d'englobar?

Explica quins foren i en què consistiren ''els últims dies del president companys'' segons l'escrit de Manel Companys a la seva neboda Maria, filla del president. Quin aspecte t'ha impressionat mes?

Els últims dies de vida Lluís Company van ser en el castell de Montjuic. El dia 15 d'Octubre de 1940 a les 6:30 de la matínada és afussellat en el fosat per la Guàrdia Civil. Diu el defensor que va anar a la mort més tranquil que tots els senyors que hi havien allí. Dirigint-se a la Guàrdia Civil va dir:`` Afuselleu un home honrrat´´. Les seves darreres paraules van ser:`` VISCA CATALUNYA!´´

Quina importància té per a la literatura catalana l'aparició a la Universitat de Colúmbia del Dictionary of Modern European Literature?

La Universitat de Colúmbia de Nova York, té en curs de publicació un Dictionary of Modern European Literature, en el qual la literatura catalana de la renaixença ençà  serà estudiada amb tota amplitud

A quina muntanya catalana es refereix l'article ''el nostre Sinaí''? On és l'autèntica muntanya del Sinaí? Per què creus que s'estableix aquesta comparació entre les muntanyes?

L'article, quan diu ''El nostre Sinaí'', es refereix a la muntanya  del Montserrat. Però l'autèntica muntanya es trova a Egipte.

Aquesta comparació s'estableix perquè com que Sanaí és una muntanya sagrada, quan diu ''el nostre Sanaí'' es refereix a que és una muntanya molt especial per a ell, que es de la seva terra.

BIOLOGIA

1- Investiga com ha de ser l'alimentació d'una dona durant l'embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar i els nutrients que aporten cadascun d'ells.

Per menjar bé durant l'embaràs, sa de considerar bé el que es menja, es a dir; es necessari 300 calories adiccionals per dia. Especialment en l'etapa més avançada de l'embaràs, quan el nadó creix més ràpidament. Aquestes calories haurien de venir d'aliments nutritius perquè puguin contribuir al desenvolupament i creixement del nadó:

Proteïnes: Creixement de les cèl·lules i producció de sang Carns magres, peix, pollastre, clares d'ou, faves, mantega de cacauet, tofu (soja)…

Carbohidrats: Producció diària de energíes. Com els cereals, l’arròs, les patates, la pasta, les fruites, i d’altres vegetals...

Calci: Ossos i dents fortes, contracció dels músculs, funcionament dels nervis… ^La llet, formatge, iogurt, sardines o salmó amb espines, espinacs…

Ferro: Producció de glòbuls vermells (necessaris per prevenir l'anèmia). La carn vermella magra, espinacs, pans i cereals enriquits amb ferro.

Vitamina A: Pell saludable, bona visió, ossos forts…D’aliments n’hi ha les pastanagues, vegetals de fulles verdes, patates dolces…

Vitamina C: Genives, dents i ossos sans; ajuda a absorbir el ferro. Els fruits cítrics, bròquil, tomàquets, sucs de fruita enriquits…

Vitamina B6: Desenvolupament de glòbuls vermells, utilització efectiva de les proteïnes, greixos i carbohidrats. El porc, pernil, cereals integrals, bananes…

Vitamina B12: Desenvolupament de glòbuls vermells, manteniment de la salut del sistema nerviós. Com ara la carn, pollastre, peix, llet...

Vitamina D: Ossos i dents sanes; ajuda ala absorció del calci Llet enriquida, productes lactis, cereals i pans…

Àcid fòlic: Producció de sang i de proteïnes, efectiva funció enzimàtica, vegetals de fulla verda, fruites i vegetals de color groc fosc. D’aliment hi ha les faves, pèsols, fruits secs…

Greix: Emmagatzematge d'energia corporal, carn, productes lactis com la llet sencera, fruits secs, mantega de cacauet, margarina, oli vegetal…     
                                      
2- Elaboreu una dieta semanal per a una dona embarassada. 

	DILLUNS	DIMARTS	DIMECRES	DIJOUS	DIVENDRES	DISSAPTE	DIUMENGE
ESMORZAR	llet amb descafeïnat, pa de nous, suc	Galletes, suc, fruita natural o seca	Descafeinat amb llet, suc galetes integrals, infusió	Torrada de pa amb tomàquet i algun tros d'embotit	Iogurt amb musli, fruita seca	Bollo suís i descafeinat amb poca llet	Fruita seca i galetes naturals o amb xocolata
DINAR	iogurt, espaguetis a la jardinera, filet de vedella amb pebrots vermells, pa i fruita en almívar	Amanida d'escarola i pastanaga pa i fruita fresca	Amanides de faves i gambes amb vinagreta de menta, ventresca de tonyina al forn, fruita, pa i infusió	Crema de pastanaga, xipirons marinasts o bé al forn pa i fruita natural o seca	Mongetes vermelles amb una mica de vi negre pa i fruita de la temperatura	Qualada de mel i nous sopa de pasta amb cigrons blancs pa i iogurt o formatge	Conill amb salsa de xampinyons sopa de verdura amb pa i fruita seca
BERENAR	Iogurt i/o fruita	Galetes, fruita, iugurt	Pa o fruita, formatge	Galetes amb mantega	Galetes i/o llet o infusió	Macedònia i/o galetes	Desacafeinat amb galetes
SOPAR	creps de verdura amb salsa de formatge d'ovella, pa i fruita seca	Carn blanca amb salsa de tomàquet, fruita o bé iogurt	Minestra de verdures amb salsa romesco truita de carn iogurt	Pit de pollastre a l'estragó fruita i quallada	Truita al vi blanc i amanida vegetal amb ous i tonyina	Enciam de tomàquet amb ou a la planxa amb patates	Qualsevol tipus de peix amb purre fruita i/o iogurt

3- Creieu que la maternitat d'Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? Justifiqueu-ho.

Si, el menjar era abundant i senzill. Sempre es procupàven de que menjessin vitamines. Menjaven: carn, pollastre, verdura, llegums, llet, fruites...i d'altres en quantitats generoses. 

4- Compareu les condicions del camp de concentració d'Argelers i els aliments que debien les dones embarassades en aquest camp amb els condicions que es trobaven en arribar a la maternitat.

Camp de concentració d'Argelers l'index de mortalitat de les criatures era del 95%. La dieta era escassa, i es bassava en: llenties, bocallà salat (no es podia menjar) i no tenien aigua potable. En canvi a la Maternitat d'Elna l'index de mortalitat de les criatures disminueix molt ja que les mares estàven completament nutrides com gem dit a la preegunta anterior i els infants neixen i es conservàven en bones condicions.

5. Els nens que vivien en caps d'exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.
   La desnutrició és causa de diferents tipus de malalties. Una de les principals causes és la manca de recursos econòmics en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament o bé falta d'alimentació ingerida al cos.
   
   
6. El text anterior fa referència a diferents problemes d'higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna i disenteria entre altres. Comenta en què consisteix i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes sanitaris.
   Polls: És un insecte hematòfag, és a dir, s'alimenta exclusivament de sang. El poll s'oculta després dels cabells, prop del coll i de les orelles, a una temperatura entre els 28 º C i els 32 º C. El poll no li agraden les temperatures altes i la llum. Un poll viu entre 6 i 8 setmanes.
   Sarna: És una malaltia produïda per un àcar, paràsit. Aquest paràsit dels mamífers s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes, per la qual cosa el tractament de la infestació resulta complicat.
   Disenteria: La disenteria és una malaltia de l'intestí, que s'inflama i s'ulcera causant dolor abdominal, febre i diarrea. Pot ser produïda per bacils del gènere (disenteria bacil·lar) o per protozous, rizòpdes de genère de disenteria amèbica. Aquesta última és molt conegutda en les regions tropicals i sol transmetre's a través d'aigües contaminades.

7. Cerca dues fotografies del camp d'Argelers i de la Maternitat d'Elna. Fes una comparació de les condicions de vida en ambdós indrets.

 

COMPARACIÓ
La maternitat d'Elna, té més avantatges, en primer lloc està tencat, te un lloc propi. Dona aliments en bon estat i un bon habitatge, en canvi els camps són fets lliurement i obligen a gent per treballar i els maltraten.

AMPLIACIÓ a partir de la consulta del llibre ''La maternitat d'Elna''

8. Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d'Elna? Quants d'aquests haguessin sobreviscut en cas d'haver nascut al camp de refugiats?
   Al llibre posa que van néixer 597 nens i nenes, pero a la maternitat posa que van néixer 588. Haguessin sobreviscut la meitat o bé per sota de la meitat dels nascuts. En els camps pasarien fred, i ningú els podría cuidar ni alimentar.                                                    
9. Consulta els noms dels nenes i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara aquestes persones si encara són vives?
   Si, es diu Julio A. va néixer el 03/08/1941. Ara tindria 73 anys i encara viu.
   
10. Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d'Argelers i a la maternitat d'Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat a l'activitat 7.
    El menjar semblava fet expressament per fer-nos patir més: llegums secs i bacallà salat, no teniem aigua potable només una font allunyada fora del camp, un privilegi per a qui tenia permis per sortir. La resta bebiem d'unes bombes d'aigua situades a 20m del mar, laigua sortia salada, no era potable i això va ocsasionar problemes. Gairebé tots van patir trastorns intestinals greus, amb diarres terribles, i sense latrines. Tothom agafava una manta i corria fins a l'aigua per anar de ventre. Era un espectacle desolador...la disenteria va provocar moltes morts. La gent que es colava a la sorra...tampoc teniem sabó per rentar-nos i això va provocar aviat plagues de polls i sarna.
    Vam aconseguir una palangana on podiem rentarnos una mica, cuinar i fer les nostres necessitats. Per a nosaltres, la palangana era l'objecte més creuat del camp.
    Haviem passat tdos mesos des que havíem arribat. Era el mes d'abril i pels altaveus va anunciar que Franco havia guanyat la guerra. Ja no hi havia cap esperança.
    Els gendarmes ens induïen a tornar Espanya, però per les cartes dels familiars ens esaventàven de les represàlies franquistes haviem de continuar aguantant...
    

EXILIO DE ANTONIO MACHADO

EXILIO DE ANTONIO MACHADO 
 

Antonio Machado se exilió en el año 39, como medio millón más de Españoles, por la frontera Francesa, pero él tuvo más suerte y o fue a parar en los campos de concentración de la playa de Argeles.
 

El 22 de febrero hará 75 años de la muerte de Antonio Machado en el exilio de Colliure. El decidió no marchar al inicio de la guerra civil como otros poetas, sino que se quedó en su domicilio de Madrid como apoyo a la república.

Pero con el fusilamiento de Federico García Lorca en el 1936 por los franquicias, en noviembre vivieron a buscarle León Felipe y Rafael Alberto en casa de Machado para rogarle que se marchase  a Valencia como ya había hecho el gobierno de la República el día 7 de aquel mes, . De entrada se negó pero luego cedió. Finalmente el 24 de noviembre dejó Madrid por Valencia, donde permaneció con su familia hasta finales de abril de 1938 en que fue evacuado de nuevo, este vez a Barcelona, con el gobierno de la República.

Primero se alojó en el hotel Majestic del Paseo de Gracia,  pero había demasiado ajetreo así que lo trasladaron  a la Torre Castanyer, en el Paseo de San Gervasio nro. 21. Era una bonita casa aunque no contaba con calefacción, y en toda su estancia allí, no se le vio el pelo, ya que no conocí a los caminos y encima estaba abatido por la guerra.

Le costó mucho, pero tomó la decisión de abandonar el país ya que sabía que la guerra estaba perdida y que quedarse solo haría correr peligro su vida.

El domingo 22 de enero de 1939, a les tres de la madrugada, Machado abandonó Barcelona en dirección a la frontera francesa,tomó la gran cola con su hermano, su mujer y su madre. Tomaron la carretera Litoral, y pasaron por Gerona, por el camino, se les fue uniendo más gente. El grupo quedó inmovilizado durante cuatro días, debido a la creciente inseguridad de las carreteras y al cierre de la frontera mantenido por las autoridades francesas. 

Tras recibir la noticia de la caída de Barcelona el jueves 26 de enero, aquel mismo día siguieron  camino de noche en varios coches  y por grupos separados. Una ambulancia condujo a Machado y su familia hasta un bosque (el mas feixat) dónde pasaron la noche y se les unió más gente.En el Mas Faixat Carles Riba entregó a Machado un fragmento que acababa de componer, con la dedicatoria: "Con admiración y afecto, en la común esperanza que aún nos alienta, a don Antonio Machado, de su fiel amigo Carles Riba". Aquellos versos aparecerían pocos años más tarde como íncipit de las célebres Elegies de Bierville: "Tristes banderes/del crepuscle!/ Contra elles/ sóc porpra viva./ Seré un cor dins la fosca;/ popa de nou amb l'alba".

Retomaron la caminata y llegaron hasta el puesto fronterizo de Cerbère al anochecer. Pese a que estaba todo colapsado, un gendarme  vio el crítico estado de Machado y la anciana edad de su madre y les condujo en coche hasta la estación de tren de la localidad, donde pasaron la noche a un vagón sin calefacción. al día siguiente, todos los miembros del grupos de Machado,  que eran intelectuales protegidos por el Gobierno de la República, que no llevaban a campos de concentración, cogían el tren a París donde había menos prensa.

El consulado le recomendó que se refugiara en París, donde era esperado, pero el modesto poeta, prefirió viajar con su amigo y su madre a algún otro lugar tranquilo  dónde morir en paz. En este caso el pueblo de Coilleur., dónde solo sobrevivió 26 días, ya que el  22 de febrero, "ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar", tal como auguraban sus versos falleció.Su madre murió dos días después de él, y los enterraron juntos.

A nadie se le olvidará nunca jamás la vida de este maestro de la poesía ni la valentía que demostró, siempre quedará gravada su memoria en el corazón de todos los republicanos.

MATERNITAT D'ELNA

1.     D'on arribava l'ajuda dels refugiats?

Arribava de Suissa.

2.     Qui era Elisabeth Eidenbenz?

Era una estudiant suïsa, de poc més de vint anys, quant ve decidir anar a ajudar a Espanya a la guerra civíl. La van portar a una masia de França on portàven a les dones que estaven a punt de donar a part. Va realitzar 588 parts, de mares espanyoles, jueves i gitanes.

3.     Quants anys va estar la maternitat funcionant?

La maternitat va estar funcionent del 1939 al 1944, és a dir aproximadement sis anys.

4.     Quants nens van nèixer?

En el llibre de l 'Assumpta consta que van nèixer 597, i a la maternitat deia que hi van nèixer 588.

5.     Quins noms tenien les habitacions? Com es deia la sala de part?

Depèn de l'habitació, hi habia Barcelona, que era la millor sala de la casa, és gran amb finestres i iluminada, tamné n'hi habia una altre que es deia Madrid. La sala de parts es deia Marroc perquè els hi feia por, i a Espanya, quan els franquistes ja habien arrasat una zona, deixaven anar a la guàrdia mora per que fessin ekl que vulguessin.

6.    Qui era la Madre Isabel? Per què creieu que li deien així?

Era Elisabet Eidenbenz, i lideien així perquè el seu nom costava de `prononciar.

7.     Mirant les fotografies, de què estàven fets els primers bressols?

Els primers bressols eren fets de caixes de fruita.