BIOLOGIA

1- Investiga com ha de ser l'alimentació d'una dona durant l'embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar i els nutrients que aporten cadascun d'ells.

Per menjar bé durant l'embaràs, sa de considerar bé el que es menja, es a dir; es necessari 300 calories adiccionals per dia. Especialment en l'etapa més avançada de l'embaràs, quan el nadó creix més ràpidament. Aquestes calories haurien de venir d'aliments nutritius perquè puguin contribuir al desenvolupament i creixement del nadó:

Proteïnes: Creixement de les cèl·lules i producció de sang Carns magres, peix, pollastre, clares d'ou, faves, mantega de cacauet, tofu (soja)…

Carbohidrats: Producció diària de energíes. Com els cereals, l’arròs, les patates, la pasta, les fruites, i d’altres vegetals...

Calci: Ossos i dents fortes, contracció dels músculs, funcionament dels nervis… ^La llet, formatge, iogurt, sardines o salmó amb espines, espinacs…

Ferro: Producció de glòbuls vermells (necessaris per prevenir l'anèmia). La carn vermella magra, espinacs, pans i cereals enriquits amb ferro.

Vitamina A: Pell saludable, bona visió, ossos forts…D’aliments n’hi ha les pastanagues, vegetals de fulles verdes, patates dolces…

Vitamina C: Genives, dents i ossos sans; ajuda a absorbir el ferro. Els fruits cítrics, bròquil, tomàquets, sucs de fruita enriquits…

Vitamina B6: Desenvolupament de glòbuls vermells, utilització efectiva de les proteïnes, greixos i carbohidrats. El porc, pernil, cereals integrals, bananes…

Vitamina B12: Desenvolupament de glòbuls vermells, manteniment de la salut del sistema nerviós. Com ara la carn, pollastre, peix, llet...

Vitamina D: Ossos i dents sanes; ajuda ala absorció del calci Llet enriquida, productes lactis, cereals i pans…

Àcid fòlic: Producció de sang i de proteïnes, efectiva funció enzimàtica, vegetals de fulla verda, fruites i vegetals de color groc fosc. D’aliment hi ha les faves, pèsols, fruits secs…

Greix: Emmagatzematge d'energia corporal, carn, productes lactis com la llet sencera, fruits secs, mantega de cacauet, margarina, oli vegetal…     
                                      
2- Elaboreu una dieta semanal per a una dona embarassada. 

	DILLUNS	DIMARTS	DIMECRES	DIJOUS	DIVENDRES	DISSAPTE	DIUMENGE
ESMORZAR	llet amb descafeïnat, pa de nous, suc	Galletes, suc, fruita natural o seca	Descafeinat amb llet, suc galetes integrals, infusió	Torrada de pa amb tomàquet i algun tros d'embotit	Iogurt amb musli, fruita seca	Bollo suís i descafeinat amb poca llet	Fruita seca i galetes naturals o amb xocolata
DINAR	iogurt, espaguetis a la jardinera, filet de vedella amb pebrots vermells, pa i fruita en almívar	Amanida d'escarola i pastanaga pa i fruita fresca	Amanides de faves i gambes amb vinagreta de menta, ventresca de tonyina al forn, fruita, pa i infusió	Crema de pastanaga, xipirons marinasts o bé al forn pa i fruita natural o seca	Mongetes vermelles amb una mica de vi negre pa i fruita de la temperatura	Qualada de mel i nous sopa de pasta amb cigrons blancs pa i iogurt o formatge	Conill amb salsa de xampinyons sopa de verdura amb pa i fruita seca
BERENAR	Iogurt i/o fruita	Galetes, fruita, iugurt	Pa o fruita, formatge	Galetes amb mantega	Galetes i/o llet o infusió	Macedònia i/o galetes	Desacafeinat amb galetes
SOPAR	creps de verdura amb salsa de formatge d'ovella, pa i fruita seca	Carn blanca amb salsa de tomàquet, fruita o bé iogurt	Minestra de verdures amb salsa romesco truita de carn iogurt	Pit de pollastre a l'estragó fruita i quallada	Truita al vi blanc i amanida vegetal amb ous i tonyina	Enciam de tomàquet amb ou a la planxa amb patates	Qualsevol tipus de peix amb purre fruita i/o iogurt

3- Creieu que la maternitat d'Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? Justifiqueu-ho.

Si, el menjar era abundant i senzill. Sempre es procupàven de que menjessin vitamines. Menjaven: carn, pollastre, verdura, llegums, llet, fruites...i d'altres en quantitats generoses. 

4- Compareu les condicions del camp de concentració d'Argelers i els aliments que debien les dones embarassades en aquest camp amb els condicions que es trobaven en arribar a la maternitat.

Camp de concentració d'Argelers l'index de mortalitat de les criatures era del 95%. La dieta era escassa, i es bassava en: llenties, bocallà salat (no es podia menjar) i no tenien aigua potable. En canvi a la Maternitat d'Elna l'index de mortalitat de les criatures disminueix molt ja que les mares estàven completament nutrides com gem dit a la preegunta anterior i els infants neixen i es conservàven en bones condicions.

5. Els nens que vivien en caps d'exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.
   La desnutrició és causa de diferents tipus de malalties. Una de les principals causes és la manca de recursos econòmics en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament o bé falta d'alimentació ingerida al cos.
   
   
6. El text anterior fa referència a diferents problemes d'higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna i disenteria entre altres. Comenta en què consisteix i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes sanitaris.
   Polls: És un insecte hematòfag, és a dir, s'alimenta exclusivament de sang. El poll s'oculta després dels cabells, prop del coll i de les orelles, a una temperatura entre els 28 º C i els 32 º C. El poll no li agraden les temperatures altes i la llum. Un poll viu entre 6 i 8 setmanes.
   Sarna: És una malaltia produïda per un àcar, paràsit. Aquest paràsit dels mamífers s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes, per la qual cosa el tractament de la infestació resulta complicat.
   Disenteria: La disenteria és una malaltia de l'intestí, que s'inflama i s'ulcera causant dolor abdominal, febre i diarrea. Pot ser produïda per bacils del gènere (disenteria bacil·lar) o per protozous, rizòpdes de genère de disenteria amèbica. Aquesta última és molt conegutda en les regions tropicals i sol transmetre's a través d'aigües contaminades.

7. Cerca dues fotografies del camp d'Argelers i de la Maternitat d'Elna. Fes una comparació de les condicions de vida en ambdós indrets.

 

COMPARACIÓ
La maternitat d'Elna, té més avantatges, en primer lloc està tencat, te un lloc propi. Dona aliments en bon estat i un bon habitatge, en canvi els camps són fets lliurement i obligen a gent per treballar i els maltraten.

AMPLIACIÓ a partir de la consulta del llibre ''La maternitat d'Elna''

8. Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d'Elna? Quants d'aquests haguessin sobreviscut en cas d'haver nascut al camp de refugiats?
   Al llibre posa que van néixer 597 nens i nenes, pero a la maternitat posa que van néixer 588. Haguessin sobreviscut la meitat o bé per sota de la meitat dels nascuts. En els camps pasarien fred, i ningú els podría cuidar ni alimentar.                                                    
9. Consulta els noms dels nenes i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara aquestes persones si encara són vives?
   Si, es diu Julio A. va néixer el 03/08/1941. Ara tindria 73 anys i encara viu.
   
10. Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d'Argelers i a la maternitat d'Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat a l'activitat 7.
    El menjar semblava fet expressament per fer-nos patir més: llegums secs i bacallà salat, no teniem aigua potable només una font allunyada fora del camp, un privilegi per a qui tenia permis per sortir. La resta bebiem d'unes bombes d'aigua situades a 20m del mar, laigua sortia salada, no era potable i això va ocsasionar problemes. Gairebé tots van patir trastorns intestinals greus, amb diarres terribles, i sense latrines. Tothom agafava una manta i corria fins a l'aigua per anar de ventre. Era un espectacle desolador...la disenteria va provocar moltes morts. La gent que es colava a la sorra...tampoc teniem sabó per rentar-nos i això va provocar aviat plagues de polls i sarna.
    Vam aconseguir una palangana on podiem rentarnos una mica, cuinar i fer les nostres necessitats. Per a nosaltres, la palangana era l'objecte més creuat del camp.
    Haviem passat tdos mesos des que havíem arribat. Era el mes d'abril i pels altaveus va anunciar que Franco havia guanyat la guerra. Ja no hi havia cap esperança.
    Els gendarmes ens induïen a tornar Espanya, però per les cartes dels familiars ens esaventàven de les represàlies franquistes haviem de continuar aguantant...